- El Govern brasiler exigeix a Discord una indemnització de 97 milions de dòlars per danys morals col·lectius.
- La demanda es produeix després del suïcidi d'una adolescent durant una trucada de vídeo a la plataforma.
- Es demana reforçar controls parentals, verificació d'edat i cooperació amb les autoritats.
- Discord qualifica la demanda de desproporcionada i assegura haver col·laborat amb les autoritats.
El Govern del Brasil ha portat els tribunals a la popular plataforma de comunicació Discord, i ha reclamat una compensació econòmica de 500 milions de reals, uns 97 milions de dòlars al canvi actual, pels danys morals col·lectius derivats de la manca de mesures de protecció efectives per als menors d'edat. L'acció legal, presentada davant un tribunal federal del Districte Federal, busca responsabilitzar la companyia nord-americana pels greus incidents ocorreguts al seu servei, entre ells el tràgic suïcidi d'una adolescent de 13 anys durant una videotrucada el juliol passat.
La demanda, impulsada per l'Advocacia General de la Unió (AGU), arriba després que les negociacions entre l'Executiu i l'empresa fracassessin. Les autoritats consideren que les propostes presentades per Discord per millorar la seguretat eren insuficients, especialment pel que fa a la verificació d'edat i als mecanismes de prevenció de riscos. Aquest cas ha generat un gran ressò social al Brasil, on el president Luiz Inácio Lula da Silva ha impulsat una agenda per regular l'accés dels menors a les plataformes digitals, en plena campanya per a les eleccions d'octubre.
Els motius de la demanda i el cas que la va originar
L'origen de tot es remunta a una transmissió en viu que es va allargar durant més de dues hores a la plataforma. Una adolescent de 13 anys va morir després de ser induïda al suïcidi, mentre altres participants s'autolesionaven i cometien actes de crueltat contra animals. La Policia Civil brasilera va actuar per interrompre la retransmissió , però la resposta de Discord va ser qüestionada per les autoritats, que van assenyalar que l'empresa va trigar massa a reaccionar. Segons el Ministeri de Justícia, els sistemes de verificació d'edat i les proteccions de seguretat de la plataforma presenten deficiències que representen un risc greu per als usuaris més vulnerables.
La demanda presentada pel Govern brasiler sosté que Discord ha comès «violacions directes» a les obligacions establertes a la legislació del país, especialment a la recent Llei 15.211/2025, coneguda com a ECA Digital, que regula la protecció de nens i adolescents en els serveis digitals. A més de la indemnització econòmica, l'AGU demana al tribunal que ordeni a la plataforma implementar una sèrie de mesures concretes en un termini de 15 dies sota amenaça d'una multa diària de 500,000 reals (prop de 97,000 dòlars).
Mesures sol·licitades i la resposta de Discord
Entre les exigències del Govern s'hi inclou el reforç immediat dels controls parentals, l'ampliació de la cooperació amb les forces policials i el desplegament d'eines automatitzades per detectar i eliminar contingut perillós. També se sol·licita la implementació de sistemes capaços de prevenir situacions de risc com l'assetjament, la sextorsió, la inducció al suïcidi o la difusió d'imatges de maltractament animal. Així mateix, la plataforma haurà de millorar la moderació en portuguès i verificar de manera eficaç l'edat dels usuaris, vinculant els comptes dels menors amb els dels seus responsables legals si fos necessari.
Davant d'aquestes acusacions, un portaveu de Discord ha declarat que la demanda és "desproporcionada i no reflecteix amb precisió l'enfocament de Discord en matèria de seguretat ni el compliment de la legislació brasilera". La companyia assegura que ha col·laborat de bona fe i de manera constant amb la Fiscalia General del Brasil , i que fins i tot va presentar una proposta detallada per reforçar la seguretat mitjançant canvis tècnics, a més d'invertir en iniciatives de protecció en línia. Tot i això, les autoritats brasileres consideren que aquestes mesures no són suficients per garantir un entorn segur per als menors.
Context i antecedents internacionals
Aquest no és pas un cas aïllat. L'Agència Nacional de Protecció de Dades (ANPD) del Brasil ja havia ordenat a mitjan agost la suspensió temporal de les transmissions en viu de Discord, una funcionalitat coneguda com a «Go Live», mentre l'empresa no demostrés l'adopció de mesures suficients per protegir nens i adolescents. La mesura va ser recorreguda per la plataforma, que va qüestionar la competència de l?agència per prendre aquesta decisió. A més, la primera dama brasilera, Rosângela 'Janja' da Silva, havia demanat obertament que la plataforma deixés d'operar al país després del tràgic succés.
A nivell internacional, Discord també enfronta pressions en altres països. Rússia i Turquia han arribat a bloquejar els seus serveis en determinats moments , mentre que l'estat de Texas, als Estats Units, va obrir l'any passat una investigació per la difusió de continguts extremistes entre menors. La mateixa companyia reconeix tenir més de 90 milions d'usuaris actius diaris a tot el món, cosa que eleva la responsabilitat sobre l'ús que es fa de la seva plataforma.
La demanda brasilera se suma a una sèrie d'accions legals empreses en altres estats dels EUA, com ara Nevada i Nova Jersey, cosa que reflecteix una creixent preocupació global per la seguretat dels menors a l'entorn digital. Mentrestant, al Brasil, les investigacions continuen i ja s'han produït sis detencions relacionades amb el cas, entre les quals hi ha cinc menors d'entre 13 i 17 anys i un adult, acusats d'induir l'automutilació de la noia.
Per acabar, cal recordar que aquesta situació posa de manifest la necessitat que les plataformes tecnològiques assumeixin un paper més actiu en la protecció dels col·lectius més vulnerables. La pressió reguladora sobre Discord no és un fet aïllat , sinó part d'una tendència mundial cap a un internet més segur i responsable. El cas brasiler pot establir un precedent important per a altres països que busquen exigir comptes a les grans empreses digitals.